El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable.
Oscar Wilde

4 d’octubre del 2015

Bibliorelats. Un llibre o molt més que un llibre


El títol –Bibliorelats– d’aquest recull de relats que acaba de publicar Arola Editors, ja des de la portada, ens immergeix dins un món de suggeriments diversos perquè ens convida a pensar en l’arquitectura i la literatura dels mots (com si fos un encaix de jocs de construcció i de “mecanos”), en l’hermètica condensació de significats i missatges ocults que es poden amagar rere la composició dels relats i de les biblioteques, amb tot un suggeriment de diferents possibles interpretacions.

Així, del títol estant, què se’ns suggereix? Que s’hi parla de les biblioteques dels relats, o de les biblioteques de relats... Però també podríem encaixar-hi que es podria tractar dels relats de les biblioteques, o dels relats de biblioteca, o de relats a les biblioteques, o de biblio... No acabaríem mai la combinatòria possible.

Esclar que si bé el títol és dissimuladament senzill, es fàcil d’esbrinar que alhora és genialment suggeridor, i tant com els vint-i-quatre relats que s’hi encabeixen. Cal tenir en compte, a més, que han sorgit de diverses plomes, totes desconnectades les unes de les altres. Amb tot, s’hi han trobat vint-i-quatre visions diferents d’entrar en una biblioteca —o de sortir-ne o de quedar-s’hi—, perquè si cada casa és un món, cada autor i cada autora deu viure en un univers de somnis diferent i que, ara, s’han trobat incitats pel concurs generat per les Reusenques de lletres. I no per ser femenines les convocants, cau en un recull de veu de dones, perquè les veus dels narradors i de les narradores recollits, toquen diverses visions de veure i viure el món, tantes com probablement, o almenys, vint-i-quatre.

I tot plegat, en un obrir i tancar d’ulls. Vint-i-quatre històries de sospir per la brevetat dels cinc mil cinc-cents espais, que estrictament imposaven les bases del concurs organitzat per fer-ne la tria i per commemorar l’Any de les biblioteques, i que no donen temps a passar massa fulls. Començar i acabar, i després el següent amb un nou plantejament, una nova història que pot ser de somni, o potser d’amor, o qui sap si pot ser la vostra. Un llibre, una biblioteca, una bibliotecària...