...tres,
quatre, cinc, sis... i, així, fins a dotze files on ben ordenats ens repartien
els nens en un costat i les nenes a l’altre.
"Àligues vençudes", Companyia de teatre "El Trole". |
Els nens, al vestidor dels nens, ens
posàvem les bates negres –color del tot sofert– amb una sanefa de color vermell
que dibuixava un rectangle a l’altura del pit i al voltant del coll; i les
nenes, al vestidor de les nenes, s’abillaven amb la seva bata delicada de
línies roses damunt d’un fons blanc trencat, potser perquè les nenes eren més
netes.
Al capdavall de l’aula, damunt la
pissarra i sota el tub fluorescent, hi havia un santcrist que presidia l’aula
enmig d’un parell de grisosos retrats que no ens treien l’ull de sobre,
sobretot quan davant d’aquella pissarra negra hi havies de resoldre algun dels
problemes d’aritmètica que no acabaves d’encertar i miraves amunt per si hi
podies veure la llum, però, és clar, ¿en qui podies confiar d’aquella
santíssima trinitat?, o sigui que tornaves a la Terra i veies que el mestre,
darrere del seu guardapols també gris, marcava el ritme amb el seu gruixut
regle que et donava la solució en un esclafit a la mà... Només calia parar-la,
i la coïssor al palmell hi retenia el coneixement.