El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable.
Oscar Wilde

21 de març de 2016

L'èxode

Camins llargs testimonis d’impotències escorten
el pas fugitiu de rengleres de maltractats amants
que es giren —si és que gosen fer-ho— regiren la mirada
mentre l’ennuegament els sobta en un devessall de plor als llavis.
La mirada, els pensaments —consignats a l’oblit—,
aquells racons que han omplit de vida l’aljub del record:
el fotut pobre saber estar, la fotuda senzillesa de saber viure,
saber cloure la mirada, aquell primer bes,
el darrer adéu etern als estimats... han sigut perduts.

Llargs camins inacabables curulls de caminants
que fiten un horitzó inexistent: el desori silent dels exiliats.
I, vora el camí, criatures que dansen
                               amb l’eterna simfonia de la fam,
criatures que dansen amb el plor sostingut
                               vora el pit erm de la mare solitària

—xarrup buit del nadó absent de tanta follia—

        mentre ella, si pot, com pot, li adreça un somrís
                               i, alhora, amb tremoloses mans l’acarona.

Amb tremoloses mans l’acarona... l’acarona... l’acarona...

© Josep-Lluís Sotorra
de Com onades d’ivori 
 

14 de gener de 2016

“Entre lligalls de diaris” de Josep-Lluís Sotorra,dins Bibliorelats a Arola Editors-Reusenques de Lletres




 
Des que ella havia vingut fins al taulell i li havia vist el nom a la fitxa vaig pensar que el destí se m'havia posat de cara. Vaig voler pensar que tots els astres s'havien alineat dalt les voltes d'aquell edifici gòtic reconvertit en biblioteca –després d'haver servit d'hospital.

Ella havia vingut fins al taulell amb passes maldestres, com si anés amb els peus aixecats pel darrere i refregant-los pel terra amb la punta dels dits per no fer soroll amb els talons que haurien ressonat —d'una manera gens desitjada— per les parets de pedra groguenca, però que en d’altres casos haurien aixecat les delícies de qualsevol. La seva delicadesa m’atreia...

...i això continuarà divendres vinent, dia 15 a 1/4 de 9 del vespre, a la Sala Santa Llúcia de Reus a càrrec de la gent d’El Trole, Subcompanyia de Teatre que en farà una lectura dramatitzada, d’aquests i d’altres escrits dins el muntatge “Diàleg de finestres acabades d’obrir”.



Però “Entre lligalls de diari” vol contenir elements força fonamentals de la vida com la saviesa i l’amor, encara que sigui en el seu vessant “més pràctic”, posats en moviment per uns personatges que no per desconeguts deixen de ser prou reals com ara la noia que s’asseu al taulell d’una biblioteca i que no desvetlla el seu nom fins al final i l’altra noia que hi apareix amb el seu xicot.



Hi parlen de biblioteques i d’Atenes, i de l’Erectèon i de l’Acròpolis i de la saviesa, i de la guerra, i de la intel·ligència... Però això és el rerefons, la resta es descobreix al llibre de Bibliorelats i a la Sala Santa Llúcia aquest divendres.

13 de gener de 2016

Diàleg de finestres acabades d'obrir

Pel que es veu –i ara ja no hi ha altre remei– la gent d’El Trole, Subcompanyia de Teatre ja ho té tot preparat i s’han omplert de valor per treure la pols a tot un seguit de textos esparsos o relligats que qui ara escriu havia anat creant des de fa més de tres dècades.

S’ha de dir que ha de fer força goig poder escoltar –i també veure com prenen vida– fragments de petites i modestes creacions pròpies interpretats per aquelles veus ben posades per actrius i actors capaces de guarnir i vestir mots que caurien en l’oblit més natural a què van estar destinats des del moment que van decidir de romandre dins lligalls. Alguns, cal dir-ho, han omplert, però, papers publicats sigui en format de llibre o revista.

Ara, tot això ho presenta el bon fer d’El Trole en el muntatge “Diàleg de finestres acabades d’obrir” que ha estat treballat per confegir-ne aquesta lectura dramatitzada que inclou fragments de diferents reculls de poemes (Calabruixada de juliol, Proses Verticals I - D’Apiana, Proses Verticals II - Acords amb nacre, Proses Verticals IV - I, sort que l’acòlit no hi era, Proses Verticals IX - La musa de la dàvia, Proses Verticals X - Quan s’escola el rovell, Solstici de foc, Set seqüències i un sol amor, Simfonia de mitja tarda, sone-treal, Passeig de carrer, Escup), també s’hi ha posat una pinzellada de teatre (Situació assumida), un esquitx d’article d’opinió (De papes i mames), i s’hi ha fet un breu pas per la narrativa (Entre lligalls de diaris, Aquella escola, La lectura, Daniel darrere els vidres, I demà què, senyora Pobert?).

Les veus ben combinades d’El Trole obriran sense cap mirament la finestra que és tot llibre, tota lleixa, tot lligall tant de temps sense obrir per fer-ne un diàleg, a vegades juganer, a vegades transcendent, a vegades només rítmic –talment una partitura abstracta–, i ens faran sentir allò de “Vas sempre sense calces? Les he deixades sota el taulell”, i segurament que algú hi podrà pensar que “aquesta era l’escena, la il·luminació gens perfecta i el diàleg mai no encertat”. Tot i així, El Trole ho salvarà.