Va
dir que ho deixava i ho va fer en llatí, sort que una periodista que en sabia
va poder llençar als quatre vents la notícia –i perquè després diguin que estudiar
llengües mortes no serveix de res.
Això
de plegar no és gens corrent, i diuen que en els darrers sis-cents anys ningú
no ho havia fet.
Ara,
algú deu sentir-se orfe –hi ha gent per a tot– encara que sigui per uns quants
dies; però qui més, qui menys tothom s’hi queda sense papa.
En
aquest cas, però, no cal patir. N’hi ha d’altres al món, i tant... i no només
disposats a ocupar aquesta delegació celestial a la terra, sinó amb altres
poltrones repartides per quinze patriarcats diferents i que sempre troben
recanvi.
Mireu
sinó, ara fa quasi un any, quan quedàrem orfes de Shesouda III –que a més el van
tenir de cos present al tro cerimonial per poder rebre el darrer adéu mentre
ascendia cap a Déu– trigaren fins al novembre, però un exfarmacèutic, amb el
nom de Teodor II d’Alexandria, en va ocupar el lloc.
El
que és curiós és que endinsats de ple i sense remei dins el segle XXI, ningú no
reivindiqui la figura de les mames, tot i que als anys noranta del segle passat
ja n’hi havia hagut, de mames, encara
que fossin les mames chicho, però, és
clar, no és el mateix, les mitres i les vestimentes mamals les haurien tapades massa.