El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable.
Oscar Wilde

27 de març del 2013

Habemus pregunta

De dubtes ja fa temps que en teníem. Alguns ja hi havien nascut i tot amb els dubtes, però ara, a més, tenim pregunta. Pregunta oficial oferta per un partit que es defineix com independentista.
Sort, cal dir-ho, que han buscat la fórmula per tal que la resposta pugui ser només sí o no —blanc i abstenció, no ho han dit, però cal afegir-ho—. Sí o no, per fer-ho fàcil.
No s’ha d’oblidar, però, que segons el to que puguem inferir al “sí” pot tenir tants significats com capacitat imaginativa se li doni, sobretot si és un sí contundent, un sí arrossegat, un sí interrogatiu, un sí que pot generar més dubtes que abans i tants com pot generar la pregunta que l’ERC s’ha tret de la màniga: «Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?». «Doncs bé, miri vostè, si pregunten si es vol que Catalunya sigui un estat independent, la resposta afirmativa sí que no deixa cap dubte, però si és qüestió de creences, què vol que li digui... quan ho preguntin bé ja respondré, perquè per creure ja hi ha els creients, i ja sabem que darrere d’una creença ben poca realitat hi ha.» Però, qui dia passa any empeny, oi?