De
dubtes ja fa temps que en teníem. Alguns ja hi havien nascut i tot amb els dubtes,
però ara, a més, tenim pregunta. Pregunta oficial oferta per un partit que es
defineix com independentista.
Sort,
cal dir-ho, que han buscat la fórmula per tal que la resposta pugui ser només sí
o no —blanc i abstenció, no ho han dit, però cal afegir-ho—. Sí o no, per
fer-ho fàcil.
No
s’ha d’oblidar, però, que segons el to que puguem inferir al “sí” pot tenir
tants significats com capacitat imaginativa se li doni, sobretot si és un sí
contundent, un sí arrossegat, un sí interrogatiu, un sí que pot generar més
dubtes que abans i tants com pot generar la pregunta que l’ERC s’ha tret de la
màniga: «Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?». «Doncs
bé, miri vostè, si pregunten si es vol que Catalunya sigui un estat
independent, la resposta afirmativa sí que no deixa cap dubte, però si és qüestió
de creences, què vol que li digui... quan ho preguntin bé ja respondré, perquè per
creure ja hi ha els creients, i ja sabem que darrere d’una creença ben poca
realitat hi ha.» Però, qui dia passa any empeny, oi?