El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable.
Oscar Wilde

8 de març del 2013

Qüestió d’estat

Cal ser modern i no s’acaba d’entendre –diuen– que en una societat en què els estats ja no són el que eren i que les fronteres no surten ni als mapes de primària no té cap sentit crear-ne més, d’estats.
A més, en un món neoliberal de subcontractacions i deslocalitzacions a cada pam per acabar d’espatllar-ho tot, què més volen els perifèrics que poder rebre l’oferiment que amb la pedagogia del “perquè-jo-vull” se’ls tregui la feina d’anar pel món i que ells es puguin encarregar de tot.
O sigui, que estar “à la page” deu ser això: que ells facin la feina –i donin les instruccions– per tal que amb la seva campanya de màrqueting puguin vendre-ho tot en un mateix paquet, se suposa que per estalviar costos que, de fet, també, deuen cobrar a preu d’or, o més aviat no retornen en gestionar la caixa i sobretot per no donar feina a comptar masses calés.
Amb tot és que als perifèrics els costa entendre per què el ministre d’Exteriors del govern espanyol ha de plantejar una llei que els ajudi a decidir quin vestit s’ha dur per anar a ballar fronteres (ai, que no existeixen) enllà, i que després només cal explicar-los-ho per si hi poden ajudar.
No es devia entendre prou bé que no era per controlar, ja que ho va haver de dir per deixar-ho ben clar. I és que alguns perifèrics s’entesten a no voler comprendre res de res. Deu ser per això que no volen que tinguin estat?