El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable.
Oscar Wilde

13 de març del 2013

La televisió, el millor invent

Quin bon invent la televisió! Sense gens d’esforç se’ns endinsa fins a casa nostra amb la mateixa discreció que les imatges viatgen per l’espai. Ens obre una finestra al món i el món se’ns mostra tal com és, o tal com volen que sigui. I els que ajuden a emetre aquestes informacions, ho fan amb tanta habilitat i gràcia que s’ha de reconèixer que en saben, i molt.
Aquesta setmana mateix, la televisió ens informava que s’havien de distribuir les consultes mèdiques infantils a la ciutat, perquè calia tancar centres d’atenció per estalviar i, alhora, donar un millor servei concentrant-ho tot i etcètera. Ara, un segon exemple, els regidors del municipi X han destinat la seva paga de Nadal a la creació de llocs de treball a la seva ciutat, n’han pogut crear 15 –no se n’han explicat les condicions, però.
Dues lloables accions per donar sortides dignes a la crisi. L’una, per atendre tan bé com es pugui la població infantil i, l’altra, per solidaritzar l’efecte de les retallades amb els aturats, la part més malmesa del col·lectiu d’afectats de la crisi.
Podria ser, però, que si tanta pedagogia s’apliqués a explicar les fets d’una altra manera, ben segur que les coses es podrien construir de forma diferent i farien forat a la població que, pacientment, esperen davant d’aquesta finestra gratuïta. Ben segur que aquest món tan espatllat prendria uns altres camins força diferents, i sense la necessitat d'haver d'omplir un diccionari amb l'invent de paraules com especulació, ambició, enveja, trepitjada... els escanyats tindrien prou ample el forat encara perquè els passés l’aire, i els maltractats enriquits no haurien de carregar amb tan de pes de paper i ferralla a les seves espatlles –pobra gent, després picaran a les portes de la sanitat pública per poder-se guarir el mal d’esquena i no els podran atendre amb la celeritat que voldrien, i mira que se la mereixen!