Quin bon invent la televisió! Sense gens d’esforç se’ns
endinsa fins a casa nostra amb la mateixa discreció que les imatges viatgen per
l’espai. Ens obre una finestra al món i el món se’ns mostra tal com és, o tal
com volen que sigui. I els que ajuden a emetre aquestes informacions, ho fan
amb tanta habilitat i gràcia que s’ha de reconèixer que en saben, i molt.
Aquesta setmana mateix, la televisió ens informava que s’havien de
distribuir les consultes mèdiques infantils a la ciutat, perquè calia tancar centres d’atenció per estalviar i, alhora, donar un millor servei
concentrant-ho tot i etcètera. Ara, un segon exemple, els regidors del municipi X
han destinat la seva paga de Nadal a la creació de llocs de treball a la seva ciutat, n’han pogut crear 15 –no se n’han explicat les condicions, però.
Dues lloables accions per donar sortides dignes a la
crisi. L’una, per atendre tan bé com es pugui la població infantil i, l’altra,
per solidaritzar l’efecte de les retallades amb els aturats, la part més
malmesa del col·lectiu d’afectats de la crisi.
Podria ser, però, que si tanta pedagogia s’apliqués a
explicar les fets d’una altra manera, ben segur que les coses es podrien
construir de forma diferent i farien forat a la població que, pacientment, esperen
davant d’aquesta finestra gratuïta. Ben segur que aquest món tan espatllat prendria
uns altres camins força diferents, i sense la necessitat d'haver d'omplir un diccionari amb l'invent de paraules com especulació, ambició, enveja, trepitjada... els escanyats tindrien
prou ample el forat encara perquè els passés l’aire, i els maltractats enriquits no
haurien de carregar amb tan de pes de paper i ferralla a les seves espatlles –pobra
gent, després picaran a les portes de la sanitat pública per poder-se guarir el mal d’esquena i no
els podran atendre amb la celeritat que voldrien, i mira que se la
mereixen!